El Museu
El museu de Sant Boi, està entre Can Barraquer i Ca la Teresa de l'Oli. El soterrani de casa, una arcada de pedra de mig punt les uneix.
Doncs part de la casa, on va viure i morir Rafael Casanova, pertanyen a Ca la Teresa de l'Oli.
En el subsòl, s'hi ha trobat part de les mines de ferro a cel obert, que van explotar els ibers i clavegueram romà.
També s'ha trobat una gerra, amb la inscripció en llatí:
Germani sum. Fur caue malum
(Sóc propietat d'en Germà. Lladre tem el malefici)
i un plat romà amb el nom de Primitiva, així com altres peces.
Es conserva el cup de vi cilíndric. El pare explicava que de jove es collia i trepitjava molt de raïm
La porta del cup, on s'aculaven els carros amb les portadores plenes de raïm
S'han conservat una vintena de rajoles, dites d'arts i oficis (s.XVII-XVIII), de les més d'un centenar que hi havien hagut en un pany de paret de la cuina, emmarcades per una sanefa de rajols.
Una escopeta estava amagada sota una bota, que podria ser molt bé, la que va tenir el besavi a la última guerra carlina, o qui sap, si és del temps de la guerra del francès.
El meu pare l'hi havia sentit explicar, que dins del pou mort de la casa hi havien armes, com també que els finestrals de Can Barraquer, el ja gran senyor Parés, els havia vist posar a la façana quan ell era jove i que el coronel Torrents, insistia en comprar el finestral gòtic de casa, i es trobava sempre, amb la resposta negativa del pare.
A la casa hi havia una construcció subterrània que sortia en direcció a la plaça de l'església, tot fregant l'antic pou del mercadal.
Una llegenda urbana diu que arribava fins el castell.
En aquesta foto, es pot apreciar una part de la galeria d'arcs escarsers de maó tapiats, on es va construir una finestra, que donava a l'habitació dels besavis i més endavant a la dels pares.
El pis de sota, es conserva un finestral gòtic tardà conopial, amb figures al·legòriques a la joventut i a la vellesa, amb dos caps d'angelets.
A baix, hi ha un portal dovellat de mig punt, que donava accés al celler, que era cobert amb voltes catalanes. Entrant a mà esquerra, hi havia encastada a la paret, una pica beneitera.
A la dreta del portal s'entreveu una part de la llinda de fusta, que es recolza sobre brancals de pedra, on hi va haver la primera porta del que ara és Ca la Teresa de l'Oli i Can Barraquer.
Detall del genuí finestral gòtic tardà conopial, amb un dels dos caps d'angelet mutilat, possiblement per causa dels estralls de la guerra del francès.
Una de les dues finestres rústiques que donaven al celler -arran de terra- pel carrer Hospital
Pica beneitera al soterrani de casa
Més amunt, hi ha la petita i senzilla porta de l'estable, per on van entrar i sortir infinitat de vegades els cavalls, veritables motors de la pagesia, menats per quatre generacions d'Oliaires.
El meu germà Pere amb el matxo, passant el corró a l'era sobre espigues d'ordi.
Va ser l'últim cavall que es va tenir a casa