S O L I V E L L A
L'origen d'una família
Antiga façana de Ca la Teresa de l'Oli
La Teresa dóna nom a una casa, a un llegat i a una memòria que maldem per recordar. Sabent d'on venim valorem l'esforç dels nostres avantpassats i ens en sentim orgullosos.
Tenim les arrels a Solivella, a la Conca de Barberà, on més àmpliament es parla el subdialecte xipella, a 114 quilòmetres de la nostra ubicació actual, Sant Boi de Llobregat.
A principis del segle XIX l'àvia materna del besavi havia estat monja i priora d'un convent.
Les dues monges que quedaven a la comunitat van haver de fugir a casa seva a causa de la misèria, guerres i malures. En tornar a casa, els pares van casar la seva filla exmonja amb el senyor Gayà. D'aquí va venir més tard el nom de la casa (Cal Prior).
D'aquest matrimoni va néixer una filla, la mare del meu besavi patern i els seus germans. Aquesta noia va casar-se amb un Capdevila. És a partir d'aquí quan apareixen les generacions dels Capdevila que avui coneixem, amb les seves respectives branques.
Cal Prior en l'actualitat
La mare del besavi, vídua i sense recursos, el va pujar dalt d'un carro juntament amb els seus tres germans i una germana i van abandonar Solivella. Van arribar a Torredembarra i s'hi establiren durant un temps.
Davant la dificultat de poder-se arrelar, la mare, els va tornar a pujar al carro i els va portar cap a la Marina del Baix Llobregat i, va anar deixant els seus fills, en cases de pagès perquè fessin de vailets.
Durant un temps, el besavi va treballar de vailet al terme de Viladecans.
La Teresa, primogènita i única noia dels germans, es va quedar a viure a Torredembarra. Més tard, es va casar amb en Joan Balagué i van tenir tres fills, el Franciscu, la Rosalia i el Joan.
Uns anys més endavant van anar a viure a Sant Boi. El Joan -el petit- tenia uns set o vuit anys i a poques setmanes de ser aquí ell i el seu germà es van escapar a Torredembarra, perquè volien veure els seus amics. Ho van fer seguint la via del tren.
El Franciscu, el més gran, va haver d'anar a la guerra de Cuba. Va tornar trastocat i va morir poc temps després. El Joan, el seu germà petit, se'n va poder lliurar d'anar a la guerra, perquè no era permès que hi anés més d'un germà. La germana Rosalia se'n va anar a viure a Barcelona. El Joan (1878-1978), es va casar amb l'Enrica i tingueren una filla, la Rosina i dues nétes: la Rosa i la Magdalena Tramunt i Balagué.
Joan Balagué i Capdevila
La Rosina Balagué i les seves filles, Rosa i Magdalena
Joan Balagué i la seva esposa Enrica, amb les seves nétes Rosa
i Magdalena
Joan Balagué i la seva besnéta
M. Rosa, rebesnéta de
Teresa Capdevila i Gayà
Un germà del besavi es va casar amb la pubilla de Ca l'Inglada (la Marina del Prat) i van tenir un fill i tres néts. L'Antonet, el gran dels néts, va tenir una noia: la Maria Teresa, un noi: l'Antòniu i una altra noia: la Matildeta.
L'altre nét, el Josep, es va casar amb la Maria Sala de Cal Queixalada i van tenir dos nois. Del tercer nét no en tinc dades.
Baldiri Capdevila i Pujadas
Us presento aquesta recopilació de fotografies i relats, obtinguts bàsicament dels meus pares, per a donar a conèixer les nostres arrels, a partir de l'àvia materna del besavi patern i germans.
Aquest treball es va començar a partir de l'any 2011 i s'ha anat actualitzant periòdicament.
Agraeixo a tota la família la seva entusiasta col·laboració, especialment a la Montserrat Capdevila i Arasa, Roser Capdevila i Joan Pujadas pel muntatge d'aquest blog, tot demanant disculpes per les mancances i algun equívoc que hi pugui haver.
En aquest blog s'han fet servir fotografies dels àlbums familiars. Si algú té retrats o dades per a afegir, estaré encantat de rebre'ls. Si hi ha algun error m'agradaria corregir-lo.
Podeu contactar al meu correu electrònic:
Actualització: juliol 2022
Escut de Solivella
Escut de Torredembarra.
Escut de Sant Boi de Llobregat
Ca l'Inglada
Un altre germà del besavi se'n va anar a viure a Barcelona. Allà vaig conèixer una néta seva: la Bienvenida Capdevila, que treballava de revene-dora de fruites i verdures al mercat del Ninot.
Reproducció del mascaró de proa (el Ninot)
En Josep Victorià, un dels tres germans del besavi, va néixer l'any 1860.
Es va casar amb na Maria Ros i Costa de Sant Boi de Ca l'Ocellaire, i van tenir quatre fills: la Joaquima, la Maria, la Teresa i el Josep, que va morir molt jove en un accident.
La Joaquima (Quimeta), la primera filla, es va casar amb el Miquel Farrés i van viure a Sant Boi i, tingueren una filla, la Maria, que es va casar amb el Mateu Vallès.
La Maria, la segona filla, es va casar amb el Lluís Mestres de Martorell, on van viure i tingueren un fill, el Ramon, que es va casar amb la Dolors (Lola) Rucarols i Soler del qual gràcies a la filla del matrimoni -la Montserrat- he pogut obtenir la genealogia i les fotografies.
La Teresa, la tercera filla, es va casar amb el Pau Mariné, que van anar a viure uns anys a França i, més endavant a l'Uruguai. Tingueren dos fills: la Maria Teresa i el Josep.
Recordo a la Joaquima a mitjans dels anys seixanta -ja molt gran- que venia a casa des de Ca l'Ocellaire, a parlar amb la meva mare de històries familiars de Solivella i de Sant Boi.
Una de les singularitats dels germans Capdevila i Gaya, és que n'hi havien de pèl roig i alguns dels seus fills i néts també ho eren.
Josep Victorià Capdevila i Gayà i Maria Ros i Costa.
Joaquima Capdevila i Ros amb la seva filla Maria Farrés i Capdevila.
Maria Capdevila i Ros i Lluís Mestres.
Ramon Mestres i Capdevila i Dolors Rucarols i Soler amb la seva filla Montserrat de tres anys. Foto de l'any 1947.
Teresa Capdevila i Ros amb els seus fills Maria Teresa i Josep Mariné i Capdevila.
Les germanes Joaquima i Maria Capdevila i Ros amb els seus marits Miquel Farrés i Lluís Mestres a l'any 1959.
