Els fills dels besavis
TERESA
La tia àvia Teresa
Manufactures Dubler (Les Sedes)
Els fills del besavi es van anar casant, menys la Teresa. La filla gran es va quedar a la casa pairal, després de viure una temporada amb el seu germà petit el Jaume i la seva cunyada Maria. Va treballar de jove a Can Dubler. Amb el temps es va anar quedant sorda, segurament pels sorolls dels telers de la fàbrica.
La tia Teresa era sorda, però sabia llegir els llavis i era la mestressa de la llar de foc; al meu germà Siscu i a mi, ens feia anar de corcoll amb les feixines.
Una de les frases que ens va deixar va ser: “En aquesta casa hi ha massa canalla... Però, també és veritat que hi ha moltes mones de Pasqua!”
El dia de les celebracions, a l'hora de les postres, s'omplia una cullera sopera d'aromes de Montserrat i se la bevia d'un glop, fent una gran ganyota.
Un diumenge a la tarda de 1957 -jo tenia 7 anys- estava jugant a la plaça de davant de casa. La tia àvia Teresa va sortir i em va cridar perquè l'acompanyés. Vam passar per davant l'església i vam enfilar el carrer Sant Pere fins arribar a casa de la seva germana Emília.
En una sala vaig veure un taüt il·luminat per uns canelobres amb llum elèctrica, on hi havien posat el difunt Tòfol, marit de la tia àvia Emília. Em va impressionar, doncs jo era un nen.
Quan l'extremunciaven recitava el Jo Pecador tot cantant, tal com l'havia aprés a Catecisme. Morí el 23 de Desembre de 1960.
La tia àvia Teresa baixant pel carrer del Pont, anant cap a les seves casetes.
Al fons, Ca la Teresa de l'Oli i Can Barraquer
EMÍLIA
Es va casar amb el Cristòfol Rebull i Piñol (Tòfol) i van tenir quatre fills:
* Cristòfol (Tòfol)
* la Teresa (que va morí als tres anys i mig)
* el Siscu
* i el Josep (Pepet)
El Tòfol Rebull fill (03-08-1903 / 16-05-1996) el més gran dels cosins Oliaires, va ser un polític d'Esquerra Republicana. Va exercir càrrecs a la Generalitat de Catalunya.
Fou un dels signants del pacte del Front d'Esquerres per les eleccions generals del febrer de 1936, com a representant de la Unió de Rabassaires.
Es va casar amb l'Anita Parés de Ca la Marciala i van tenir dos fills, el Llibert i la Victòria.
En acabar la guerra es va exiliar a França i, passada la segona guerra mundial, hi va anar la seva esposa amb els fills.
A l'any 1972 el matrimoni va tornar a Sant Boi. El Cristòfol, un cop restablerta la democràcia, l'ajun-tament li va retre un homenatge. És Fill Predilecte de la Vila des del 1999.
Cristòfol Rebull, al despatx de la Generalitat
L'avi Tòfol, amb el nét Llibert
La Paulette, la dona del Llibert amb
l'avi Tòfol
Els avis Tòfol i Emília, amb la seva néta Victòria
El Siscu es va casar amb la Jerònima Rovira
i van tenir dues filles: la Rosa i l'Aurora.
La Rosa i l'Aurora, filles del Siscu i la Jerònima, amb els seus
avis Tòfol i Emília
Aurora, Jerònima, Victòria, Tòfol, Emília i Rosa
Recordo la tia àvia Emília, quan pujava pel carrer de l'Alou, acompanyada de la seva néta Rosa. Totes dues venien de Barce-lona, de vendre a plaça.
No he oblidat l'alegria que manifestaven quan entraven a casa, a veure la tia àvia Teresa. Feia goig veure les germanes contentes i emocionades i de com s'apreciaven.
La tia àvia Emília amb la seva néta Rosa, en el dia del seu casament
amb l'Abdon Sabidó de Cal Camós
Cal Rebull. Al darrere: Jerònima, Victòria, Rosa, Aurora i la seva filla Mercè. Al mig: l'àvia Emília.
Al davant: Abdon, Siscu i els dos Alberts -pare i fill- marit i fill de l'Aurora.
L'Abdon i la Rosa, amb el seu fill Abdon
El Josep (Pepet) també va marxar a França. Es va casar amb la francesa Ivette i van tenir dos fills: l'Avelina i el Josep. El Pepet i la seva dona van viure un any llarg a Sant Boi, però ella no s'hi va adaptar i tornaren a França.
El pare, amb el seu cosí Pepet. Havia sentit al pare plànyer-se per la marxa a França del seu cosí Pepet
La Ivette, el Pepet i la filla Avelina
El Pepet, amb el seu oncle Jaume -de Cal Tirito- a França
Ivette, la seva filla Avelina i la Maria Capdevila, de Cal Tirito
FRANCESC
El Franciscu, el gran dels nois, no s’entenia gaire amb son pare (el besavi). S'explica que quan anava al camp, a dins el mocador de fer farcells hi duia el vestit de mudar. Un cop al camp es canviava de roba i se n'anava a les festes majors de Viladecans, el Prat...
El Franciscu va acabar marxant a l'Argentina. Era un revolucionari i anticlerical, com quedava palès pels diaris argentins i les cartes que enviava a casa dels seus pares.
A l’Argentina va prosperar i va adquirir propietats. Mentre la seva esposa -nadiua del país- donava a llum un nen a la clínica, uns pistolers van matar el Franciscu. Sembla que per conflictes oberts amb les terres o per revenja dels treballadors.
A Cal Rebull hi havia cartes de la seva esposa. Els seus pares -els meus besavis- li van fer una deixa testamentària a la notaria de l'Ajuntament. Mai no ha sigut reclamada.
Francisco Capdevila -fill del Franciscu- el noi que va néixer a l'Argentina
JOSEP
L'àvia Florentina i l'avi Josep
Antic altar i presbiteri de Solivella, on els avis van costejar part de la construcció.
L'avi Josep "Josepet" el segon dels nois (1877/ 09.11.1941), es va casar amb l'àvia Florentina Ballart i Castro (1886/07.03.1970). L’àvia tenia tres germans: l'Anton "Ton", l'Isidre i la Tereseta.
De joveneta feia de minyona a Barcelona. Com que era filla de Solivella de Cal Botja, al casar-se anaren a viure al poble.
A Solivella van néixer el meu pare Francesc "Siscu" i el seu germà, l'oncle Joan.
Cal Botja en l'actualitat
Com que a Solivella tenien anyades molt dolentes, amb sovintejades glaçades i pedregades, quan el pare tenia tres anys i el meu oncle tres mesos, la família sencera va tornar per a instal·lar-se a Ca la Teresa de l'Oli.
El pare recordava haver vist caure la pluja - de dies i dies - darrere les vidrieres de la casa de Solivella.
L'avi va fer el mateix que el besavi, van néixer i venir de Solivella de jovenets, i van decidir tornar-hi per a casar-se i establir-se. Després de tenir els fills, van tornar a Sant Boi.
La casa dels avis tal com és avui, a la carretera de Solivella
El meu pare als tres anys, a Solivella
L'oncle Joan i el pare, a l'escola de l'Ateneu Santboià.
Els dos de la dreta del primer rengle drets, darrerea dels asseguts
El pare explicava de l'avi Josep, que quan anava a cal notari a comprar un camp -i ell era un xaval- li posava els diners a la butxaca de la pitrera de la jaqueta i se l'enduia amb ell.
De l’avi, la meva mare deia que era un home afable, bondadós en la conversa i el tracte.
L’avi va morir als 64 anys -el 9 de novembre de 1941- dos dies abans que nasqués el seu primer nét, el Josep.
En els tràgics esdeveniments de la Guerra Civil de 1936-39, l’àvia va demanar a un xicot jove, que li portés la imatge d'algun sant de l'església de Sant Baldiri, que estaven disposats a cremar, a canvi de donar-li queviures de la botiga.
L'atzar va voler que la imatge salvada fos una estàtua de Sant Lluc; una talla barroca del segle XVII, de 40 cm d'altura. Pertany a l’Escola Catalana, amb certa influència de Berruguete, tal com es veu pels cabells arrissats del sant. La dauradura correspon al segle XVIII.
La mida de la imatge va ser determinant per a poder-se-la amagar.
L'avi Josep i l'àvia Florentina
La foto va ser presa pocs dies abans de morir l'avi
L'àvia Florentina amb el seu nét Josep
(11-11-41/18-05-42)
L’any 1947, en l’entronització de la M.D. de Montserrat -el primer acte de marcat signe catalanista des de l'acabament de la Guerra Civil- es va construir el retaule de plata que hi ha al cambril de la Verge. Per a la construcció d’aquest retaule, l’àvia va aportar uns quants quilos de plata, principalment monedes.
La imatge de Sant Lluc
M.D. de Montserrat i retaule de plata
L'àvia Florentina darrere el taulell de la botiga. Voltants de 1950
També recordo les romeries a Montserrat dels anys cinquanta. L’àvia amb els seus fills i néts, autèntica governanta de la cel·la.
Romeria a Montserrat, a finals dels anys 50
En primer terme, l'oncle avi Ton -germà de l'àvia Florentina- fent de padrí al bateig del seu nét Eduard,
a l'església de Santa Maria de Cornellà
L'àvia Florentina asseguda a la llar de foc.
A l'esquerre s'hi veu el forn de llenya.
Recordo l’àvia Florentina fent les coques de brescallons del porc de casa, al forn de llenya, la nit de Nadal. Quan tornàvem de la Missa del Gall ens les trobàvem acabades de fer, ben cruixents i calentetes.
De gran, l'àvia parlava molt del castell de Solivella, avui enrunat. Contava que quan era petita hi anava a jugar amb la seva colla del poble. Entraven al castell esmunyint-se per un forat.
Sovint, l’àvia deixava anar un reguitzell d'estirabots. Me’n recordo especialment d'un molt original i enigmàtic: "Escaldufat d'Andorra"
L'àvia morí al 7 de Març de 1970.
Castell de Solivella
NICOLAU
El fill Nicolau -alguns li deien Joan- es va casar amb la pubilla Clara Priu i Santacreu -la Clareta de Cal Patrici- i van tenir quatre fills:
el Patrici (1913), la Teresina (1915), el Josep "Pepitu" (1920) i l'Antonet (1922), que va morir quan tenia pocs mesos.
Noces d'en Nicolau i na Clareta, a l'any 1912
El matrimoni Patrici i Rosa amb les seves filles Clara "Clareta" i Rosa Priu i Santacreu, als voltants de l'any 1907
De ben petits, el Patrici i la germana Teresina, vestits de catalanets. Foto que es guardava a casa dels seus avis Oliaires.
El Pepitu, d'adolescent
La Teresina i el Pepitu de petits
El Patrici, de gran, encaixant cireres
El Josep (Pepitu), en arribar la guerra civil fou cridat al front amb 17 anys. Formava part de la Lleva del Biberó i va ser destinat a la rereguarda. A punt d'acabar la guerra, va escriure a casa seva l'ultima carta, tot dient, que temia per la seva vida. Mai més no va tornar a casa. Consta com a desaparegut.
El Patrici es va casar amb la Baldireta Ros, de Cal Minyonet. Van tenir tres filles: la Maria Clara, la Montserrat i la Conxita. A casa teníem una bona relació amb els de Cal Patrici. Les noies venien sovint a dalt a la parròquia i al Centre Catòlic.
Recordo agradablement la Conxita, que era una noia que es feia escoltar. Les seves agosarades opinions, a la revista del centre parroquial, eren apreciades.
Malauradament, la vida no ha estat generosa amb la Conxita. Però el seu esperit combatiu, inherent a la seva personalitat, li ha estat d’una gran ajuda per afrontar les dificultats amb què s’ha trobat.
Patrici, Montserrat, Maria Clara i Baldireta
Professó de Corpus: la Maria Clara, la meva germana Teresa i la Maria Glòria Coll
La Teresina, es va casar amb el Pau Rabella de Cal Llampec,
i van tenir dos fills: el Josep i la Maria Àngels "Àngela".
Conxita Capdevila i Maria Àngels Rabella,
a casa de la núvia Teresa Capdevila, la meva germana gran
Montserrat, Conxita i Maria Clara
Lluís i Teresa, Maria Clara i Mariano
Teresina i Pau, amb els fills Josep i Maria Àngels,
en el dia de la primera comunió del Josep
Néts del Patrici i la Baldireta.
A dalt: Pere, Àngels i Montserrat
A baix: Jordi, Clara i Marta
JAUME
El Jaume -el fill petit- es va casar amb la pubilla Maria Font i Garrigosa, de Cal Tirito. Van tenir dos fills: el Francesc i el Joan, i tres filles: la Teresa "Tereseta", la Rosa "Roseta" i la Maria.
El meu pare recordava el seu oncle Jaume de fadrí a la casa pairal i de com jugava amb ell i el seu germà Joan, al racó del foc amb les brases.
El fill de l’oncle avi Jaume, el Joan, recordava que també jugava a la llar de foc amb la mainada de Cal Tirito.
El fill gran -el Francesc- sent adolescent va perdre un ull tallant canyes. En arribar la Guerra Civil va anar de voluntari al front republicà, a l'Aragó. El 16 de juny de 1937 va morir al camp de batalla a l'edat de 18 anys. El Martí Campaner el va veure morir.
El Jaume i la Maria
Foto de família, a l'Ateneu Santboià
El Joan es va casar amb la Montserrat Torrents i van tenir una filla: la Montserrat, que és casada amb el Miquel Garro. Tenen dos fills.
El Joan es casà en segones núpcies amb la Provi (Providència).
El Joan va morir el 22 de maig de 2012, als 85 anys.
Joan Capdevila i Font
Maria Font amb la seva futura jove, Montserrat Torrents
La Montserrat amb el Miquel Garro
La núvia Montserrat amb les seves cosines, Maria i Nuri
Casament del Pere Bosch (Cal Penyasco) amb la Teresa.
Van tenir dos fills: la Maria i el Jaume.
El Pere i la Tereseta amb la seva filla Maria
La Maria amb l'Antòniu i el Jaume
La Rosa es va casar amb l'Eduard Batlle.Van tenir una filla,
la Rosa Maria.
Maria Capdevila i Font de petita
La Maria -nascuda el 26 de desembre de 1934- és la més petita dels cosins Oliaires. Amb el pare es duien 23 anys llargs.
Amb la Maria ens veiem sovint per aquí dalt la parròquia. Més d'una vegada m’ha dit que de jove volia ser monja. Això li deu venir de família, doncs a part de dues germanes meves i una neboda - religioses missioneres- una rebesàvia seva també ho va ser.
Us imagineu per un moment que la monja priora no s'hagués vist obligada a tornar a casa i, per tant, no s'hagués casat? Oi que no? Jo tampoc.
La Maria es va casar amb el Josep Mayolas i van tenir dues filles: la Maria i la Nuri.
La Maria amb l'Antòniu i el Jaume.
Josep Mayolas
Josep Mayolas, jugador del F.C. Santboià
La Maria Capdevila collint raïm a la vinya de Can Janer
La Maria i la Nuri, a caramelles.
Són les filles del Josep i la Maria
Els avis Maria i Josep amb les seves nétes,
la Georgina, la Maria i l'Anna
La Maria amb les seves filles, Anna i Maria.
Els avis Josep i Maria i, en primer terme,
la Georgina, filla de la Nuri
La Georgina, l'àvia Maria i l'Anna fent puntes de coixí. L'avi Josep les contempla